COM...

Com vent de tramuntana,
s’emporta somnis i desitjos.
Com fulles mortes i seques se’n van
volant cap a un destí blau cel.

Com velles alzines s’agiten a un sol ponent,
que les ha vist néixer,
i ha tastat el gust de la llibertat.
Com a la vora del foc,
s’hi cremen vells versos prohibits,
i desfà la seva tinta literària,
i s’esborra record cremat
per un amor recent.

Com fresca fragància,
d’una nua i jove rosella,
que demana amb els seus vius colors
que la cullin i l’acaronin,
perquè planta és amor,
cada dia l’has de regar de la teva essència feliç,
i amb les teves llàgrimes que fas orgullosament
perquè pugui ser flor mil·lenària.