A vegades al meu costat et sento,
tu i jo sols.
Tu m’agafes de la mà,
amb la teva brisa marina,
t’eleves,
ens elevem.
Ja no noto els peus a terra,
anem pujant,
el teu aire especial ens envolta a tots dos
en una bombolla d’il·lusions i somnis,
i sentim coses que mai ningú ha arribat a sentir.
anem pujant,
el teu aire especial ens envolta a tots dos
en una bombolla d’il·lusions i somnis,
i sentim coses que mai ningú ha arribat a sentir.
Més a dalt dels edificis ens enlairem,
i tot sembla un somni,
però és tan real!
Tots dos pugem a un núvol de colors,
ben frescos.
Alliberats de tots els mals,
i tot sembla un somni,
però és tan real!
Tots dos pugem a un núvol de colors,
ben frescos.
Alliberats de tots els mals,
I sentim forces que mai havien arribat a imaginar,
amor, joior, descans, pau, tranquil·litat… tot de cop.
Jo i el vent, només.
amor, joior, descans, pau, tranquil·litat… tot de cop.
Jo i el vent, només.
1 comentaris:
Hola Marc,
me n'alegro molt d'haver-te conegut.D'haver-te llegit. M'ha agradat molt com has escrit aquest relat.
Publica un comentari