Recordava olors,
recordo sentits,
recordaré plàcids colors.
Retalls de melangia,
àrids deserts florits,
amb un somriure fingia.
Nítida presència,
que quasi s’esvaeix
en la teva esencia.
Et veig com una donzella,
t’imagino com una rosa,
recordo sentits,
recordaré plàcids colors.
Retalls de melangia,
àrids deserts florits,
amb un somriure fingia.
Nítida presència,
que quasi s’esvaeix
en la teva esencia.
Et veig com una donzella,
t’imagino com una rosa,
punxant, però bella.
1 comentaris:
Hola ullsblaus!
Sóc la diesi, d'RC, avui m'has comentat. Et responc en el blog perquè ara mateix no tinc temps de fer-ho en un dels teus relats. Només volia donar-te les gràcies pel teu comentari i felicitar-te. Ets jove (és el primer cop que dic això a algú en els meus 15 anys, deu ser que em faig vella...) i t'agrada la literatura. No deixis mai d'estimar les lletres i segueix escrivint sempre, segur que els teus somnis es compliran.
Seguiré mirant-me aquest blog.
Petons!
#NaT#
Publica un comentari