Al cor de Paris viu,
aquesta Torre Eiffel,
vivim en ella un gran caliu,
això la fa aguantar d’en peus.
Ben potent es veu,
l’estructura ferrosa parisenca,
que ens provoca pensar en amor,
brisa sentimental i molt intensa.
Monument vingut del no res,
amplitud solemne,
ferros sostinguts per amor,
a l’estimada ciutat indemne.
Somriures carregats de fogor,
pensaments carregats de desitjos,
somriures sense temor,
pensaments de tot honor.
Al costat del riu Sena està,
tot de plata va rajant,
el meu cor s’hi reflexa,
un xic de sentiment brillant.
aquesta Torre Eiffel,
vivim en ella un gran caliu,
això la fa aguantar d’en peus.
Ben potent es veu,
l’estructura ferrosa parisenca,
que ens provoca pensar en amor,
brisa sentimental i molt intensa.
Monument vingut del no res,
amplitud solemne,
ferros sostinguts per amor,
a l’estimada ciutat indemne.
Somriures carregats de fogor,
pensaments carregats de desitjos,
somriures sense temor,
pensaments de tot honor.
Al costat del riu Sena està,
tot de plata va rajant,
el meu cor s’hi reflexa,
un xic de sentiment brillant.
2 comentaris:
La Dama de ferro,
forjada de mil trossets i cargols,
va trobar un lloc, vora el riu.
I va crèixer orgullosa,
doncs volia tocar els estels.
La gent la mira amb enveja
perque pot petonejar els estels.
Avet_blau
Feta amb mil ferros i cargols
com castellers de 100 pisos
amb "folre i manilles"...
volen tocar els estels
s' enfila orgullosa cap el cel.
Avet_blau
Publica un comentari