DE PROA A POPA

D’un vaixell, s’escolten sorolls:

com el murmuri de les onades,
com les bufetades de l’aigua contra
la seva vella fusta,
com el cruixir de l’escuma contra les roques.

Com l’aigua penetra a través d’un trau de la nau,
com el navegant nota el vaivé del vaixell
entre les dansaires i bellugadises ones blaves.

Com notar la remor platejada dins del teu cor,
i fer d’ella un cúmul de records reprimits.

Llibera’t!

Com un vaixell desvocat enmig de moltes senyores ones,
mentre els varons rocs les intentes encisar.

Batalla naval.

De les persones fluïds cauen, són plors de la gent
a qui l’aigua, les ones i els patriarques vaixells envejen.

Humids pensaments del vell naviu,
a qui vosaltres, al pobre, conqueriu.

O joves promeses d’un nou Nautilus, amb ganes de mullar-se,
de sentir-se ple d’ànimes felices i ben encoratjades
cap al mig del novell naviu.